En les obres que componen aquesta col·lecció, Werens incideix novament en la hibridació entre uns elements desesperadament vius, que brollen de les escletxes del ciment urbà, i els inerts estris mecànics, tan familiars a la nostra ciutat de llarga tradició industrial.
Com un eixam de vespes alienades i robotitzades, producte de la ment emmalaltida dels humans, els drons d’en Werens planegen per la ciutat incansables, a la cerca de transgressors a qui als que enregistrar i denunciar. En una mostra més d’aquesta civilització embogida de la qual hem perdut tot control, aquest exèrcit de vespes drons esdevé una eina més, tot i que molt efectiva, en mans de l’aparell de poder que ens controla des del gran búnquer. Werens ha optat aquesta vegada per fer protagonista de la seva obra el seu botxí, com si amb aquesta expressió artística de la seva pròpia experiència s’avancés al futur més immediat del ciutadà urbà, un tèrbol i tenebrós demà que ell ja fa temps que endevina. Afortunadament, la vegetació, que continua prenent protagonisme amb força en els seus llenços, mostra que la natura encara no ha perdut indefectiblement el combat.